Carlos Paula, el bomber de Mercavalència

Va arribar definitivament a Mercavalència en plena pandèmia, però ja coneixia perfectament l’empresa i estava desitjant treballar aquí.

Alerta espòiler: esta entrevista conté una exclusiva!

A primers de març de 2020 va rebre l’esperada crida, hi havia una plaça en Mercavalència, en l’escorxador, just el que ell volia. Va presentar tota la documentació il·lusionat, havia treballat aquí com a consultor, formador i cobrint baixes, li agradava l’ambient i el treball, el lloc havia de ser seu. Però el dotze de març arriba la pandèmia, el confinament i tot es paralitza.

Carlos és enginyer agrònom perquè la seua mare es va obstinar. La seua família materna, d’Alboraia, sempre ha estat en contacte amb el camp, vivien d’ell i encara que al petit Carlos li agradaven les eines i els tractors, prompte va veure que allò no era per a ell, ell volia ser obrer. A casa tampoc volien que fora biòleg, com la seua germana Susana. Quan parla d’ella no pot evitar mostrar l’orgull de germà, Susana és doctora en biologia, investigadora i dirigeix un departament en la Universitat Austral de Xile, en Valdivia. És una prestigiosa científica que ha publicat nombrosos articles i dona conferències per tot el món, “la meua germana té un nom en el món de la biologia”. Però a Carlos el que li agradava era crear, treballar amb les mans, fer coses, en l’institut de l’Eliana, on estudiava, els van portar a conéixer el politècnic i allí va veure que esta carrera, de la qual li parlava la seua mare, no estava malament, tocava ciències i processos, que era el que més li agradava. Ara no es penedeix, al contrari, agraeix que ho empenyeren, ja que des que va sortir del Poli és dels pocs de la seua classe que sempre s’ha dedicat al que va estudiar.

Fa deu anys treballava com a consultor i formador i això li va portar per primera vegada a Mercavalència. Carlos ja coneixia l’empresa, un cosí seu ve a la Tira de Comptar i un altre té un lloc en el Mercat Central. En aquell moment va formar a la plantilla per a la implantació de la certificació de benestar animal. Va tornar per a assessorar en les obres de les quadres, després per a suplir en qualitat, per a més formacions… va acabar conquistat per l’empresa, li va agradar la manera de treballar, l’ambient i sobretot la grandària. Després de conéixer tots els escorxadors de la província, grans i petits este tenia les dimensions justes perquè tothom es conega, per a establir relacions i això és el que més li agrada a Carlos, relacionar-se. A més, després d’haver estat viatjant molt amb el seu treball anterior estar prop de casa li compensa “vaig canviar la progressió professional per la qualitat professional i és el millor que vaig poder fer”.

En l’interval de temps des que es va presentar al lloc de treball, fins que el van cridar va esclatar la pandèmia i el confinament, recorda que les seues entrevistes van ser per videoconferència, i els primers mesos de treball amb distància social i màscares. “Alberto em va haver de fer un paper per a poder venir a treballar durant el confinament”. Des del primer moment es va involucrar en tot, li encanta treballar amb altres departaments, fer projectes comuns i participar en totes les activitats, com quan es va apuntar al programa El Premi d’À Punt que es va gravar en Mercavalència. I és que Carlos és un terratrémol, de fet el que més li agrada d’este treball és que saps com comença el dia, però mai com acaba, “els dilluns Nacho i jo planifiquem la setmana, però mai es compleix, sempre hi ha alguna cosa, una crida, una avaria, un reajustament de torns, rotacions, implantar la traçabilitat… que t’ho desmantella tot, em dedique a apagar focs, soc el bomber de Mercavalència“. Assegura que gaudeix amb cada petit assoliment “cada petit canvi, millora o implementació el celebrem com una victòria, per insignificant que semble“. El que no porta molt bé són els temps, és l’única cosa al que encara no s’ha acostumat “per la tipologia d’empresa tot va molt a poc a poc, estic aprenent a tenir paciència i passar a altres temes mentre la maquinària pública segueix el seu curs”. Esta preocupació l’entén molt bé la seua parella, Raquel, ja que treballa a Picassent, en el registre de la propietat, en una empresa també a cavall entre el públic i el privat.

Cada matí ve amb moto des de la seua casa en el Carme, el barri del seu pare en el qual comparteix edifici amb els seus cosins. Li encanta el barri sobretot per l’ambient cultural que es respira, junt amb Raquel acudeixen a exposicions i concerts, sempre que siguen aquí, clar. Carlos no pot estar quiet, de xicotet passaven les vacances en càmpings, amb la caravana familiar així que va decidir comprar una furgoneta i camperitzar-la. Des de llavors quan que hi ha ocasió fica els esquís per a anar a la neu o els banyadors per a la platja o les botes per a la muntanya, però sempre hi ha un lloc al qual anar. Com aquella vegada que van anar a un safari a Àfrica, nits en la selva, paisatges increïbles, aventures, però en este viatge Carlos no va trobar el moment perfecte. Quan van tornar van ser al FIB, al festival de Benicàssim, allí, amb la música, la platja i les moltes copes sí que es va decidir i li va demanar matrimoni a Raquel. “L’endemà, després de la nit de música i copes em va preguntar si anava de debò”, i tant que sí. Així que aquí va l’exclusiva: Carlos i Raquel es casen el pròxim 22 de juny!

Somriu i se li escapa la felicitat quan ho explica: “no ho sap ningú, només Nacho”, però ara ja ho sap tota l’empresa i estem segurs que s’alegraran. Desitgem que la vida els porte tanta felicitat i alegria com cada dia comparteix Carlos amb tots nosaltres. Enhorabona, parella!