Els seus pares tenien un ultramarins en Benimàmet, Juanjo, amb sis anys, vivia desitjant que arribés el dissabte per a anar amb el seu pare al Mercat Central insistint que el despertés prompte. Els caps de setmana anaven a Serra, a gaudir de la naturalesa, allí va conèixer a la que hui és la seva dona i va acabar vivint on des de petit anava d’excursió. Va estudiar un FP2 de mecànica, perquè li agradava reparar cotxes, encara que allò acabaria sent el seu hobby i el seu treball li portaria per altres camins. Va començar a treballar en manteniment en una empresa de Castelló dedicada a la fabricació de taulells. Prompte va descobrir que el manteniment industrial, un camp molt més ampli que estar amb el cap ficat en un capó, li omplia molt més. No obstant això treballar en torns molt llargs, amb guàrdies desiguals i tan lluny feia impossible la conciliació personal i la formació d’una família. Gràcies a un amic que treballava en una empresa de Mercavalència va arribar al febrer de 2004 per a fer una substitució amb tan sols 25 anys. Divuit anys després assegura que ha crescut en l’empresa, a nivell professional, personal i físic. Ara té més vida, més conciliació però també més responsabilitat, va entrar com a oficial de primera i ara és responsable. Des que va arribar no ha parat de formar-se ja que el seu treball exigeix estar sempre al dia, “surten noves versions, cada certificat t’exigeix més, anem pujant el nivell, és molt motivador, però anem sempre de gom a gom”. Se sent molt satisfet, sobretot, quan el seu treball aporta a l’empresa i a la societat “les millores per a estalviar aigua, les reparacions que allarguen la vida de la maquinària, quan sents que estàs contribuint t’adones que el teu treball té sentit”. Sent com a propi també qualsevol avanç de l’empresa “aconseguir el cerficado compliance, tenir pla d’igualtat, les contribucions que fem, el canvi d’imatge”, “estes coses em fan sentir-me orgullós de treballar en Mercavalència”.