La Tira de Comptar és molt més que l’espai en Mercavalència on els xicotets agricultors de l’horta valenciana acudixen per a la venda directa dels seus productes frescos i acabats de collir: és un testimoni viu de la nostra Història i tradicions; una institució foral, singular i única en el món, que perviu des del segle XII i que ha sabut actualitzar-se i mantindre la seua vigència al llarg del temps.

La Tira de Comptar
Fotos del llibre “La Tira de comptar, els actors de l´agricultura de proximitat” de Jose Luís Iniesta
La Tira de Comptar
Fotos del llibre “La Tira de comptar, els actors de l´agricultura de proximitat” de Jose Luís Iniesta

Instaurada en els temps de la dominació àrab i oficialitzada en 1238 pel Rei Jaume I, les distintives normatives sobre la Tira de Comptar han garantit l’abastiment de productes frescos en la ciutat i el dret dels agricultors d’assistir al mercat de fruites i hortalisses, i han regulat la seua activitat particular. Històricament, ha conegut diferents ubicacions fins al seu establiment definitiu en les dependències de Mercavalència, a partir de 1981.

Representació de la Plaça de L'Herba

Plaça de l’Herba
Instaurada durant la dominació àrab y continuada després de la Reconquesta.
Consolidada com a dret dels agricultors en 1238.
Quin mercat tan gran, què bon orde i distribució de mercaderia! No hi ha horts iguals a aquells que abasteixen esta ciutat!
LLUÍS VIVES, Diàlegs.

Representació de la Boatella

La Boatella. Plaça del Mercat.
Per motius d’higiene, la Tira de Comptar es trasllada davant de la Llotja, més enllà de la muralla musulmana que delimitava la Madina de Boatella.

Representació del Convent de Sant Agustí

Contornada del convent i església de Sant Agustí.

Per l’inici de les obres de construcció del Mercat Central.

Representació de les Grans Víes

Gran Via de Ferran el Catòlic.
Carrer Conca.

Representació del Mercat d'Abastos

Mercat d’Abastos. Carrer del Bon Ordre.
Amb la construcció d’este complex de 23.800 m2.

Representació de la Font d'En Corts

Mercavalència. Carretera Font d’En Corts.
Arran del tancament del Mercat d’Abastos, es construïx expressament una nau per a albergar la Tira de Comptar en les nostres dependències.

La denominació “Tira de Comptar” prové de temps de la Taifa de Balansiya: el magistrat que regia el comerç (que rebia el nom de Muhtasib i s’encarregava de controlar els pesos i mesures, la política de preus i l’abastiment de productes) disposava als agricultors en una filera, l’un al costat de l’altre, i la venda es feia comptant les peces que s’oferien. Així, els agricultors solien dir “Me’n vaig a la Tira” quan es dirigien a vendre al mercat. Després de la Reconquesta, el rei Jaume I va arreplegar en els seus Furs i va consolidar tant la institució com la figura del magistrat, encara que es va canviar la seua denominació per la de Mostassà o Mostaçaf. Comptava amb un lloctinent i quatre pescadors a càrrec seu i depenia directament del Consell de la Ciutat de València. La rellevància de la Mostaçafia va ser tal que Pere el Cerimoniós no va dubtar a replicar-la tant a Mallorca com a Barcelona.

En 1707, els Decrets de Nova Planta del rei Felip V van abolir els Furs del Regne de València i van eliminar la Mostaçafia, però no van aconseguir acabar del tot amb ella: el seu prestigi social i transcendència econòmica era de tal calibre que va ser mantinguda de forma consuetudinària pels propis agricultors, perpetuant la Tira de Comptar fins als nostres dies.

La Tira de Comptar
Fotos del llibre “La Tira de comptar, els actors de l´agricultura de proximitat” de Jose Luís Iniesta
La Tira de Comptar
Fotos del llibre “La Tira de comptar, els actors de l´agricultura de proximitat” de Jose Luís Iniesta

Hui, organitzada com a Societat Agrària de Transformació (SAT), la Tira de Comptar ocupa una nau de 6.000 m2 en la qual un total de 1.300 agricultors (entorn de 300 per sessió) comercialitzen els productes que ells mateixos cultiven i cullen, entre 30.000 i 40.000 tones de fruites i hortalisses. Encara que la normativa municipal de 1981 i la seua modificació de 2004 van estipular que només poden formar part d’ella els agricultors de la Vega de València (Hortes Sud i Nord), n’hi han també de comarques limítrofes, com la Ribera del Xúquer, el Camp de Túria i, inclús, els Serrans.

En 1999, amb la intenció de singularitzar els productes de la Tira com “de la màxima qualitat i frescor, ecològics i de proximitat”, es va crear la marca comercial Tira de Comptar… De l’horta, a la seua porta. En 2017, seguint la mateixa filosofia, es va instaurar l’etiqueta Aphorta, que identifica els productes agrícoles provinents de la Tira de Comptar i inclou un DTPI (document de traçabilitat) gràcies al qual el consumidor pot saber en tot moment el nom de l’agricultor responsable del seu cultiu, l’origen, data de collita, categoria, calibre, varietat i qualitat del producte, i a qui ha sigut venut.

La Tira de Comptar és, així, el canal més curt i directe de comercialització de productes hortofructícoles: l’endemà de la seua recol·lecció, les fruites i verdures de l’horta valenciana estan ja disponibles per a la seua compra en els xicotets comerços i mercats municipals de la ciutat.

La Tira de Comptar
Fotos del llibre “La Tira de comptar, els actors de l´agricultura de proximitat” de Jose Luís Iniesta
La Tira de Comptar
Fotos del llibre “La Tira de comptar, els actors de l´agricultura de proximitat” de Jose Luís Iniesta

De dilluns a divendres 3:45h. – 8:00h.
Divendres 16:00h. – 18:00h.

Formulari de contacte

Vols vendre els teus productes en la Tira de Comptar? Posa’t en contacte amb nosaltres i et donarem tota la informació que pugues necessitar!