Hui en Mercavalència parlem del besuc. Una espècie de peix perciforme de la família dels espàrids, els quals són comuns en el litoral atlàntic europeu i en la zona occidental de la Mar Mediterrània.

Receptes

• Besuc a la càntabra: Empolvorat amb un poc de pa ratllat i acompanyat d’alls, suc de llima i vitet. 
• A la donostiarra: Semblant a l’anterior, però sense pa ratllat.
• A la madrilenya: El besuc s’acompanya d’una guarnició de creïlles fregides tallades a rodanxes. 
• A la sidra: El besuc tallat en trossos es macera uns minuts amb l’all, el julivert picat i suc de llima. Es frig l’oli i s’afegix la salsa feta amb ceba, all, pa torrat, julivert i sidra, que li dona el toc original al plat. 
• A la sal: S’empra el besuc sencer, amb vísceres i escates perquè no agafe massa sal. El peix es cobrix totalment amb sal grossa o marina un poc mullada i s’enforna. És una de les receptes en la qual millor es nota el sabor del besuc.
• A l’esquena. Possiblement siga la recepta més popular. Es diu així perquè el besuc es posa en la safata del forn, “obert i d’esquena”, amb la pell baix. Se li dóna un colp de forn i s’afegix un poc d’oli, el mateix en el qual s’han daurat uns alls, un poc de vitet, julivert picat i, en l’últim moment, un poc de vinagre. 

Curiositats 

• Llevat que el besuc es pot menjar tot l’any, el seu consum augmenta molt en Nadal.
• El besuc és un peix marí menjat des de temps remots. S’han trobat restes en excavacions arqueològiques fetes en Escòcia que confirmen que era un aliment més de l’home neolític.
• Gaudix d’una gran popularitat en totes les regions d’Espanya, tant és així que, de fet, ha donat nom a un utensili de cuina, la besuquera, un recipient emprat per cuinar qualsevol peix.